«Temu té API?» Sí. La pregunta útil és una altra: què cal demanar per fer-la servir, què es pot llegir, què es pot escriure i què passa quan respon que no. Aquestes quatre respostes decideixen si la integració aguanta un pic de comandes o cau el primer divendres de rebaixes. Anem per ordre.
Les credencials no són un usuari i una contrasenya
Temu funciona com qualsevol marketplace seriós: hi ha una aplicació registrada, amb la seva clau i el seu secret, i hi ha una autorització que la botiga concedeix a aquesta aplicació. D'aquí surt un token que caduca, i la integració ha de saber quan i avisar amb marge per renovar l'autorització abans que venci. A Odoo això vol dir que el token viu en un paràmetre del sistema amb permisos, no en un camp de text que algú va enganxar una vegada i que ningú recorda. I vol dir que el dia que la botiga revoca l'autorització, la sincronització ha d'aturar-se i avisar, no continuar fallant en silenci durant una setmana.
Les credencials són del venedor, sempre. No revenem accés ni compartim una aplicació entre clients: si demà deixes de treballar amb nosaltres, la connexió continua sent teva i no hi ha res a tornar.
Quines famílies d'endpoints calen de debò
Els noms exactes canvien entre versions de l'API; les famílies no, i en són cinc. Llistat de comandes per finestra temporal, per portar el que és nou sense demanar tot l'historial. Detall de comanda, que és on vénen línies, variant, imports i impostos. Confirmació d'enviament, amb transportista i número de seguiment, que és l'única cosa que Temu mira per donar-te per complert. Catàleg, per publicar i actualitzar fitxes. I estoc, que va a part del catàleg perquè canvia mil vegades més. Si una integració només cobreix les dues primeres, no és una integració: és un importador.
El detall de cada família està desenvolupat en els dos articles germans: importar les comandes sense perdre dades i sincronitzar productes i preus.
L'estoc és la crida que més es repeteix
Una botiga amb 2.000 referències que reenvia tot l'estoc cada quinze minuts fa 192.000 escriptures al dia per canviar, amb sort, dues-centes xifres. Això no és sincronitzar: és gastar quota. El correcte és enviar només el que ha canviat des de l'últim enviament, agrupat en lots, i disparar a més una actualització immediata quan una venda deixa una referència a punt d'arribar a zero. La freqüència alta no evita la sobrevenda; el coixí de seguretat, sí.
Límits: l'API no és una base de dades que puguis consultar a discreció
Tota API de marketplace té un sostre de crides per finestra de temps, i tard o d'hora el toques. El que separa una integració sana d'una de trencada és què fa quan el toca. Un rebuig per excés de crides no és un error que s'empassa i s'oblida: és una ordre d'esperar. La integració ha de reintentar amb espera creixent, encuar el que no hi cabia i reprendre-ho en el cicle següent sense duplicar res. Tot això viu en una cua de feines, no en un bucle dins del cron. Quan aquesta cua s'encalla, el símptoma és el que expliquem a cues bloquejades a Odoo.
Registrar cada crida no és paranoia: és l'única prova
Quan una comanda no apareix, o Temu diu que no ha rebut el número de seguiment, la discussió es guanya amb el registre o no es guanya. Cal guardar per crida: el moment exacte, l'endpoint, el cos enviat, el codi i la resposta rebuda, i l'identificador de la comanda o la referència afectada. Sense secrets ni tokens en clar, i amb una caducitat raonable perquè la taula no es mengi el disc. Això és el primer que mirem en auditar un connector que va fer un altre, i la seva absència és la causa de la meitat dels casos impossibles de diagnosticar, com els que descrivim a errors freqüents contra una API de marketplace.
Què fa el nostre connector (i què no)
El connector de Temu per a Odoo cobreix les cinc famílies: importa les comandes per finestra temporal, confirma els enviaments amb transportista i número de seguiment, publica productes i SKU i envia l'estoc per SKU, agrupat per article. La botiga s'autoritza amb el codi que emet Temu, i el connector guarda quan caduca el token i mostra si la connexió continua viva. Sincronitza per cron i per webhook, guarda la petició i la resposta de cada confirmació d'enviament i el contingut de cada webhook rebut, i si Temu puja de versió un mètode, repeteix la crida amb la versió nova.
El que avui no fa, dit clar: no envia només l'estoc que ha canviat, perquè a cada passada envia el de totes les referències vinculades; no porta una cua de feines amb espera creixent, i no registra totes les crides. Un rebuig per límit queda al log del servidor i es reintenta a la passada següent del cron. Funciona a Odoo 17, 18 i 19. Si el que estàs decidint és si convé això o un middleware per sobre, ho trobaràs comparat a middleware o connector natiu: hi ha casos en què la resposta correcta no som nosaltres.
Preguntes freqüents
Cal un compte de desenvolupador a Temu?
Cal que la teva botiga autoritzi l'aplicació des del seu tauler de venedor. Les credencials que en surten són teves i el connector les fa servir; nosaltres no revenem accés.
Es pot provar sense arriscar la botiga real?
Sí: s'aixeca una base de proves d'Odoo amb les credencials reals i s'activen només les lectures. Llegir comandes i catàleg no canvia res a Temu; el que cal deixar apagat fins a validar és la publicació de fitxes, l'estoc i la confirmació d'enviament.
Cada quant convé cridar l'API?
No hi ha un número igual per a tothom. Comandes, cada pocs minuts, perquè el termini d'enviament corre. Estoc, per canvi i no per rellotge. Catàleg, només quan la fitxa canvia de debò. Cridar més sovint del que canvien les dades només gasta quota.
Enllaços útils dins de FlexigoTech
Què fem sobre això
Aniràs pel teu compte contra l'API de Temu?
Explica'ns quantes referències mous, en quins països vens i qui prepara els enviaments. T'diem quines famílies d'endpoints necessites i on et toparàs amb els límits. Escriu a comercial@flexigobe.com o agenda una trucada.

